Foc i germinació
Fa poc, la revista Mètode me va fer la següent pregunta: Per què hi ha plantes que necessiten el foc per a germinar? Ací la meua resposta: català | castellano. També la copio aquí sota, amb alguna lleugera modificació:
La finalitat de tot ésser viu és reproduir-se, i en el cas de les plantes, açò inclou que les llavors germinin en un ambient favorable per al creixement. És per açò que les plantes han desenvolupat estratègies per dipositar les seues llavors en espais oberts que permetin la germinació i el creixement de la descendència. En moltes plantes, aquestes estratègies es basen en la dispersió de les llavors per animals o pel vent. Però hi ha altres que aprofiten els espais oberts dels incendis!
En els ecosistemes mediterranis els incendis són relativament freqüents de manera natural, i generen grans espais oberts ideals per a la germinació i el creixement de moltes plantes mediterrànies (molta llum, poca competència, i elevada disponibilitat de nutrients). Conseqüentment, en moltes d’estes espècies han evolucionat estratègies per optimitzar la germinació just després del foc. Per aconseguir sincronitzar la germinació amb el moment dels espais oberts, les plantes acumulen les llavors (formen un banc de llavors) i el foc els hi fa de senyal de quan poden germinar. Hi ha dos estratègies. Una és que les plantes acumulen les llavors al sòl (banc de llavors al sòl), i la calor o el fum dels incendis fa de senyal i estimula la germinació. Un exemple ben conegut d’aquesta primera estratègia ho constitueixen les espècies d’estepes del gènere Cistus així com molts arbust de la família de les lleguminoses (argelagues, etc.). Una segona estratègia és acumular les llavors a la capçada dels arbres (banc de llavors a la capçada), dins d’estructures que resisteixen be els incendis (les pinyes). Amb la calor dels incendis, les pinyes s’obren, i les llavors cauen a l’espai obert creat per l’incendi i germinen. Este és el cas del del pi blanc (Pinus halepensis), tant abundant al nostre territori. En tots aquests casos, la reproducció està fortament lligada als incendis, cosa que se considera una adaptació al foc.
Exemples de germinció massiva poc després d’incendi a Odena 2015, Doñana 2017 , i Chile 2017, respectivament (clicar per a ampliar):
Ejemplos de germinción masiva poco después de incendio, en Odena 2015, Doñana 2017, y Chile 2017, respectivamente (clicar para ampliar).
Hace poco, la revista Mètode me hizo la siguiente pregunta: ¿Por qué hay plantas que necesitan el fuego para germinar? Aquí mi respuesta: català | castellano. También la copio aquí debajo, con alguna ligera modificación:
La finalidad de todo ser vio es reproducirse, y en el caso de las plantas esto incluye que las semillas germinen en un ambiente favorable para su crecimiento. Es por esto que las plantas han desarrollado estrategias para depositar sus semillas en espacios abiertos que permitan la germinación y el crecimiento de la descendencia. En muchas plantas, estas estrategias se basan en la dispersión de las semillas por animales o por el viento. Pero hay otras que aprovechan los espacios abiertos por incendios!
En los ecosistemas mediterráneos los incendios son relativamente frecuentes de manera natural y generan grandes espacios abiertos ideales para la germinación y el crecimiento de muchas plantas mediterráneas (mucha luz, poca competencia y elevada disponibilidad de nutrientes). Como consecuencia, muchas de estas especies han evolucionado para optimizar la germinación justo después del fuego. Para conseguir sincronizar la germinación con el momento del incendio, las plantas acumulan las semillas en el suelo (banco de semillas en el suelo) y las elevadas temperaturas o el humo de los incendios actúa de señal y estimula la germinación. Un ejemplo bien conocido de esta primera estrategia lo constituyen las especies de jara del género Cistus, así como muchos arbustos de la familia de las leguminosas (aliagas, etc.). Una segunda estrategia es acumular las semillas en la copa de los árboles (banco de semillas de copa), dentro de estructuras que resistan bien los incendios (piñas). Con las elevadas temperaturas del fuego, las piñas de abren y las semillas caen al espacio abierto creado por el incendio y germinan. Este es el caso del pino carrasco (Pinus halepensis), tan abundante en nuestro territorio. En todos estos casos, la reproducción esta fuertemente ligada a los incendios, hecho este que se considera una adaptación al fuego.
Related posts: fire drive trait divergence in smoke-induced germination | smoke-stimulated recruitment | seed dormancy as a fire adaptation | smoke-stimulated germination | heat and smoke as germination cues
Encara que la naturalesa mai deixa de sorprendre’ns, mai hauria pensat que el foc fomenti la germinació en algunes espècies. Però, tinc una pregunta: la germinació es produeix a molt altes temperatures produïdes pel foc (per exemple, a partir de 100°C) o només per l’efecte de l’increment de la temperatura (lo qual cosa passa també a l’estiu)? A més a més, suposo que les llavors es cremen (i no germinen) si entren en contacte amb el foc.
Hola, hi ha una temperatura (que depèn de les espècies) a partir de la qual la majoria de llavor germinen, i en aquestes espècies, esta temperatura és més alta que les que es produeixen a l’estiu. Si la temperatura és molt més alta, les llavors es poden cremar i no germinar. De manera que llavors molt superficials i incendis molt intensos, poden morir, però les que estan un poc soterrades i protegides de les temperatures més altes, germinen. Una comparació entre el foc i les temperatures d’estiu la pots trobar a: http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0051523, per exemple a la Fig. 2.
Comprenc. És realment interessant. Gràcies per la explicació.